LÁGRIMAS DE SANGRE

Lágrimas de Sangre, conegut per les sigles LDS, és un grup de música català format a Barcelona l’any 2006. És format per cinc artistes, tot i que en un principi eren quatre. Els seus estils són, principalment, el rap, el rock, el hip-hop i el reggae. El grup va començar a actuar a concerts l’any 2007 fent de teloners del grup de Dani Ro.

El 2008 se separa la banda i no és fins a l’any 2010 que tornen i ho fan sota el nom de Lágrimas de Sangre. I l’any següent publiquen el seu primer àlbum que el titulen La Real Música Explicita (2011), que és compost per vint-i-set cançons, i arriba a bastant públic, sobretot pel tema més famós d’aquest disc que és “Cuando sale el sol” amb més de 26.000.000 reproduccions avui en dia. Quatre anys més tard publiquen el seu segon àlbum de rap combatiu Si uno no se rinde (2015) fent una gira d’un any i mig on aconsegueixen actuar en escenaris tant catalans com bascos. 

El darrer any arriben amb una nova proposta: Viridarquia (2016), el qual va aconseguir arribar amb molta força i amb una gira que no va deixar indiferent a ningú. L’any 2017 actua al festival Vinyarock, on van arrasar, ja que van ser un dels grups, juntament amb els caps de cartells, que van tenir més afluència de públic. El seu quart treball discogràfic ve amb molta força i el titulen Vértigo (2019), que és compost per disset cançons que mostren el que tant caracteritza a la banda. 

LDS s’ha convertit en una de les principals bandes de l’estat espanyol i això es demostra en les diferents actuacions que han fet, sent caps de cartells en diferents festivals arreu d’Espanya. No és fins després de cinc anys que no tornen a treure un altre àlbum Armónico desorden (2022), el qual presenten una extensa gira no només per l’estat espanyol, sinó també per Mèxic i Anglaterra. I darrerament han publicat un nou EP tituat Invencibles (2024), que li pertanyen quatre cançons. El grup destaca per les lletres i les seves cançons, oferint un concert energètic i ballable pel públic que estigui disposat a escoltar-les. Però no deixen de banda les lletres més crues i amargues en format de cançons de protesta.